L’excursió va anar molt bé, tret de que els lavabos es van quedar sense llum, i alguna que altre picadeta de mosquit.
A primera hora vam agafar el tren cap a Torellò des de plaça Catalunya, trajecte que va durar una horeta i mitja, i en el qual vam menjar alguna coseta per després tenir energia.
En arribar a Torelló no ens ho vam pensar dues vegades… “Guakamais motxilles i a caminar”. Pel que sembla els Guakamais, no es queixen massa, i caminen 7K, 2 més dels previstos!
Quan caminàvem per la carretera, entre Torelló i
Sant Pere, una dona ens va convidar a agafar una via mes bonica, un camí que transcorria pel riu i ens estalviaria el tram de carretera, i vam decidir seguir per aquest camí, que era una mica mes llarg.
Vam dinar
a Sant Pere, i vam fer una llarga migdiada perquè els Guakamais juguessin tranquils.
Finalment al vol de les 5 vam fer l’últim kilometre que ens faltava fins al Serrat I.
I allò que tant esperàvem… Plantar les Tendes!
La Resta de Dia i Nit no us els explicaré! JA QUE AQUESTA ES FEINA DELS GUAKAMAIS I LES GUAKAMAIES!
La tornada, la vam fer amb rapidesa, i ens vam trobar amb un circ que tenia diversos animals, de tota mena, una cabra, una llama, i fins i tot un dromedari!
El Roger va haver de tornar al Sant Pere corren des de la meitat del camí, i pensàvem que no podríem agafar el tren, per tornar a la hora però el Roger va aconseguir arribar a temps, fent tot el camí d’anada i tornada en una hora! Com s’ho deuria fer?
I ja cuan descansàvem a l’estació de Plaça Catalunya esperant el tren per arribar a Clot-Aragó la nostra parada final, ens vam trobar amb els Iukaidis. I Molts germans dels Guakamais a Iukaidis volien veure els seus germans grans, però aquets no mostraven massa interès. Ai aquets germans grans!
Ja veurem com va aquest Dissabte!
PD: Guakaspapas i Guakamames, no els i feu la motxilla als vostres fills, només oferiu la vostra ajuda, així segur que les sabran fer quan hagin de tornar cada Diumenge d’excursió, i no molestaran als monitors!
Amb Molt d’afecte i paciència, els monitors de GUAKAMAIS!
Aquí adjunto un parell de fotografies:
La ruta que vam fer d’anada:
2 comentaris:
Ep, gràcies pel resum. Però... què li va passar al Roger perquè hagués de recular? Ens heu deixat una mica a mitges, eh? Comenceu fort, guacamais, caram quina caminata! Seria molt demanar que publiquéssiu al bloc alguna fotografia més? Ni que sigui una de grup... (per demanar que no quedi, oi?)
Publica un comentari a l'entrada